duatló invertit de nadal

Aprofitant que he escrit la crònica per el blog de triats, també la public aqui amb un parell de fotos. 

Crònica duatló invertit de nadal.

Arriba nadal, arriba el fred, arriba el torró, sopars d’empresa, paperetes de loteria (i de material esportiu) i arriba una extranya competició inclasificable, anomenada duatló invertit, que es fa a Manacor .

Per reconciliarme amb la meva bici de muntanya, barallats desde el tri de Cala Millor, on me va tirar innombrables vegades enterra fins que me va deixar K.O.,  li vaig dir: au reina, que t’he apuntat a un duatló, però t has de portar be, val?

Partim tots dos cap allà. A la arribada me trob en Loner, alegre com sempre, ensumant-se que aquell era el seu dia. I com que havia estat aturat per periostitis, se’l veia amb moltes ganes de tornar a competir.

En la carpa, en Mito, com sempre, devant l’ordinador, i un grapat de ciclistas amb pinta de pros, recollint el dorsal. Apareixen per allà en Javi Lares, en Joan Oliver i na Maria Mora, “cámara en ristre” en Maties “empeny” amb la seva Wiler nova, també molt animat i en TTalonso fent equip amb una companya de feina. Na lita i en Will, estàn d’espectadors.

Es tracta de fer 3 voltes en bici (10km) 1 a peu (4km) i 2 en bici (4km)

Ens diuen que pujem a la bici i que anem rodant i ja donaran la sortida. Del primer al darrer, inclús abans de començar, hi ha uns 200m, i allà darrera estam en Xavi  Lares, Maties i jo, que no tenim res a perdre. Es dona la sortida. Tenim per devant una carretereta asfaltada, que acaba en una supercosta d’aquestes que has de posar plat petit i pinyó gròs.

Adalt de tot ens espera la diversió. Arrels, pedres, pujades, baixades. Aquí tots els que havia adelantat, me van passant. Arribam a una costa molt empinada amb pedres i jo, directament, baix de la bici i començ a pujar caminant. Devora jo passen competidors que sembla que per arribar a ca seva recorrin diariament camins d’aquest tipus.

Llavors, sense deixarme descansar, ve una trialera que jo la compararia a una pista negre de esqui. M’atur. Tota la meva vida passa per devant els meus ulls. No toni, ni ho intentis. Com aquell bombero-torero, que divertia al public entre faena i faena, allà va en toni pegant bots cap avall amb sa bicicleta al costat. El public aplaudeix amb força.

Quan arrib abaix veig que algo passa…oh no!!! La cadena ha sortit, això es fàcil, au ja està…i ara, que li passa?  La roda? Si, la roda de darrere també ha sortit de puesto. Ale, gira la bici i posa’t a fer bricolage. Per devora jo anaven passant els que havia adelantat amb molt d’esforç a la costa d’asfalt.

Vaig agrair al cel surtir d’aquell malait bosc i tornar a l’asfalt, on vaig adelantar a molts de ciclistas. Aquesta peripecia es va repetir dues vegades més fins que vaig poder deixar la bici i posar-me les sabatilles.

Aqui no vaig tenit pietat dels rivals, m’havien deixat en ridicul i ho havien de pagar…un darrere l’altre anaven caiguent, s’havia de tornar a pujar la Mega-costa i molts la pujaven caminant. Mentres m’anava acostant a boxes, me pegava mal de panxa només de pensar que havia de fer 2 voltes mes en bici, que vos estalviaré de llegir perque ho podeu imaginar (segur que la realitat ha superat la vostra imaginació)

A la fi l’arc d’arribada, que per cert, el deu dur en Mito cada setmana de Menorca, o ja el té aquí sempre?, be, no ens desviem. Piiiiiiiip, el xip pita i a menjar ensaimada d’aubercoc i "sospiros" !!!!

Tots contents, en Loner ha quedat el 16 i podium en la seva categoría. En TTalonso i la seva companya d’equip també han fet podium. En Joan Oliver ho ha fet molt be en bici, ha quedat el 38 encara que corrent  té molèsties.En Maties, molt content de la bici però amb flato a la part de córrer. En Javi Lares sense cap problema per acabar la dura cursa. I jo, vist que la reconciliació amb la meva btt es imposible, li he dit que no es queixi si veu que li faig mes cas a la de carretera, o la que me tocará en el sorteig del club.

Bones festes a tots!!!!!  Amunt Triats !!!!