BLOG ESPORTIU



Aquest blog no es mes que un diari per parlar un poquet dels entrenaments que vaig fent i les competicions en les que vaig participant, amenitzat amb un parell de fotos.

dilluns, 30 de setembre del 2013

extrememan 2013


Quan dues paraules com septembre i triatló van juntes, el que ens ve al cap es EXTREMEMAN MENORCA. Es per a molts de triats la cita anual amb la mitja distància.Aquest any no hi han anat tots els companys que varen venir l'any passat, però n hi ha de nous, aixi que el nostre club va estar molt ben representat. 

Enguany hi havia dues coses que el feien diferent  a l'any passat, la opcionalitat del neopré a causa de les meduses i el canvi de circuit de córrer, incluint un tram de pujada molt llarg, que per a mi, feia més dura la cursa a peu que els anys passats. Amés no havia fet tants de kilòmetres com l any passat. 

Així mos plantam a les 6 del matí al port de Fornells, per revisar la bici, posar el menjar i escalfar un poc. Pilar ens dona "apoyo logistico " ja que just devant caseva hi ha els boxes. 

 

Jo era dels pocs que no duia neopré i sabia que me perjudicaria, Sona la bocina i no aconsegueix distanciar-me dels rivals. Un tio me passa per damunt. Pareixem sardines...A la primera boia escampa un poc i ja puc nedar amb comoditat. Intent collir uns peus i se m escapen, això de no dur el neopré es un gran error.

Girant la segona boia cap a la arribada, se me posa una piraigua ben devant i me dirigeix recte cap a Fornells, quina sort. Hi ha bastantes ones lo qual m'afavoreix i aqui es quan me començ a sentir com a peix dins l'aigua . Gràcies a les ones, la trajectòria recte i a que no he de perdre temps llevant-me el neopré, faig un temps digne, sortint el n. 20 de l'aigua, encara que lluny de la sexta posició de l'any passat. 



Comença el sector de bici, igual que l'any passat però amb més vent. La meva arma secreta eren les noves rodes de perfil, comprades expresament per aquesta competició. I vos puc dir que realment es va notar amb el crono. 



Com sempre, els bons ciclistes me comencen a passar, El Jose Guerra, Lluis García. Per devant tenc a Biel Bennasar, lluitant contra els pros. 

La part positiva es que no m'agafen el Manuel, Blasco, Lares , Babot, que jo pensava veure passar en qualsevol moment. 



Arribam a la T2, ara toca córrer. Aqui comença la pel.licula. Les animadores ens mantenen la moral a tope 



Per devant, el maquinon de Biel Bennasar, competint contra amatriain, llobet, etc. Jo començ a córrer a 4.40, bastant relaxat, guardant forces, economitzant en els moviments, beguent coca cola en cada avituallament i no forçant en les costes, ja que tenc la experiéncia de l'any passat, en que vaig fer 10km a 4.15 i la resta de la cursa caminant i corrent a més de 5.30 . Veig arribar en Babot, i en Lares, els tenc just a darrere,pens. També en Manuel del CTC, el meu rival per aconseguir  el campionat de Balears. 




En el Km 8 començ a plantejarme que hauria d'apretar un poc, perque no m'agafin els meus rivals. Aixi augment la velocitat fins posar-me a 4.20 sense deixar la tàctica de pujar suau les costes i beure als avituallaments. Al km 14 tenc una devallada i prenc un gel i pastilles de sals. . Fins al 18 tot anirà be. 



Per el circuit ens anam creuant els companys de club. Na Pilar ens anima incansablement



En el km 19, es comencen a encendre els llums d'alarma. Isquios, quadriceps, tot comença a fallar. He d'aturar a estirar. La cama dreta no respòn. Ja només falta una recta, aturar no es una opció. Tenc una cama bona, no? idò la farem servir. Esper que no ataqui ara en Manuel. 

Quan veig la estora de meta i el marcador en 4hores 37 minuts, 6 menys que l any passat, se'm posa un nu al coll, llàgrimes als ulls baix el cap i entro a meta plorant. Per sort, la Geni, la meva parella, es allà per deixarme "a shoulder to cry on " com diuen els anglesos, i aixi puc plorar sense oferir massa espectacle. 



Perqué vaig plorar ? Per a mi, aquest extrememan marca el final d'una 'epoca de la meva vida en la que he entrenat de 13 a 15 hores setmanals, i gràcies a això, he pogut obtenir grans resultats. Ara que he començat a treballar a jornada partida, serà més dificil compaginar esport, treball i familia. No es un adeu, però si un canvi de mentalitat i objectius. 

Van arribant els triats, compartim paella i rialles, El sufriment s'oblida. 


a la fi, he quedat el 39 de uns 700 participants, el 3 M40 de uns 80 i el 1 M40 balear, i per tant campió de balears de triatló de mitja distància. Un gran orgull. 


I l'equip TRIATS queda tercer de balears !!!



Els premiats




Classificació


video 



En principi aquesta entrada del blog serà la darrera. Han estat 4 anys de progresió continua. El triatló me va donar la motivació que ja no me proporcionava la natació. M hi he ficat a tope. He entrenat molt, temporades bones i dolentes, amb lesions interminables i èxits increibles per a mi. 

El triatló m ha permés conéixer i fer molts amics. Això es lo més important. 

Ara toca baixar el ritme, dedicar-me al meu fill, que està començant amb un equip de bàsquet i fer feina mati i horabaixa, com molta gent...i seguir entrenant però amb altres objectius i ritmes. Tal vegada concentrarme en el córrer, deixar un poc la natació i sortir els dissabtes a berenar en bici amb els amics. 

Gràcies als que heu anat llegint aquest blog en aquets 4 anys. Gracies al meu pare, gran seguidor del blog i ja sabeu...el secret està en entrenar... 


salut i kilòmetres




dijous, 12 de setembre del 2013

wild wild wolf

Una marca coneguda a nivell nacional desembarcava a Mallorca per organitzar un triatló 2 setmanes abans de la gran cita anual, el Extrememan de Menorca. Un gran dilema, els faig ? no el faig?. La solució, ferlo acompanyant al Jordi Gil, un amic nedador que tornaba al mon dels triatlons després de 15 anys. Per circunstàncies, no el vaig poder acompanyar i vaig decidir fer la natació i la bici forta i el córrer sense sufrir.



triats power !!!

Es dona la sortida d' adins l aigua, lo qual me afavoreix ja que ningú me passa devant. Es forma un primer grup amb en biel bennasar, un pro i en miki rosselló. Jo vaig en paral.lel amb en loren alou, fins que ell es col.loca darrere. Aixi formam un grup d' uns 4 (biel oliver, que ha millorat moltissim nedant, loren, juanan i jo, que els vaig estirant)




arrib el quart i en biel oliver me passa pujant ses escales, pujam damunt sa bici i faig el primer km tot sol.
Com que se que en bici s ha d anar en grup a menos que siguis un crack, mir enrere i veig a loren alou que esta a uns 100m i decideix esperar-lo. Feim sa primera volta tots dos sols, entenent-mos perfectament en els relleus



A meitat de la segona volta, veim un grup a uns 300m , hem d agafar aquest grup sigui com sigui. Ens posam a tirar fort i ho aconseguim. Ja som a dedins, podem descansar. Hi ha en Joan Oliver, en biel oliver, en miki rosselló, en juanan fernandez que va de passeig i un parell més que sels veu amb bon nivell, un de vermell molt perillós perque no en té ni idea de rodar en grup i un grandot porc que pren un gel i el tira directament enterra.



Sa veritat es que m ho prenc amb calma, me limit a rodar dins el grup i que no me deixin als girs, que tirin els joves, jejeje, amés jo ja duc una volta de més i ja m ho he currat amb en loren.


Arribam els que ja duim 4 voltes, els altres segueixen, el grup s havia anat fent gran amb els arreplegats.

Ara toca córrer, vaig el quart o cinqué, peró no per molt de temps. Estic corrent a 4.20, tal com havia planejat, encara que crec que si hagués planejat correr més aviat no hagués pogut. La natació me va passar factura. Veig en Biel Bennasar, va segón i se'l veu molt be corrent. quina bèstia !!!


Me van adelantant els cracks, miki, marimon, miniño.....NYAKO.....després en Jose Lares, Toni Babot, jo no puc fer res, el motor no tira.

Però als 8 km,quan veig que només queda una recta de 2 km, algo canvia, s obrin els pulmons, flueix l adrenalina, tornen les ganes de competir, de fer ho bé, i me pos a córrer lo més fort que puc...3.40 marca el garmin,



 Veig als que m acabaven de passar, en Babot te problemes amb els isquios, en lares havia baixat el ritme, els adelant i la pregunta es, on es en nyako??? L he d agafar, mai m ha guanyat, al menys desde que som amics i el vull agafar, pero, ni rastre d'ell. Vaja quina bona cursa que ha fet !!!

Arrib al passadis enmoquetat, la gent anima, en Jose Garijo, les dones dels triats, en llorenç ferrer, el meu entrenador de natació, i arrib a la meta. 2 hores i 5minuts. faig un mortal un poc patètic de lo content que estic. Bona cursa i objectiu cumplit. no crec que estigui molt fet pols per seguir entrenant per Menorca !!!

                                                   "voltereta" a l arribada. es xula la foto.




video den leandro (sortida de l aigua, el quart )
http://www.youtube.com/watch?v=_Ub3e46vmZI&feature=youtu.be

Resultats
http://www.elitechip.net/system/public/download/49c3d68474188d18cb68af2c947698da.pdf

Segon M40 i 17 de la general. ara toca el mig ironman de Menorca. Cap allà anam !!!


Triatló Ca'n Picafort

Un triatló sprint sempre es molt dur per la seva explosivitat però si a més el circuit de bici es revirat i amb pujades i baixades, la cosa se pot complicar. Lany passat, malgrat guanyar le campionat de balears de veteranos 1, vaig fer un sector de bici molt discret, quedant el 130 en aquesta disciplina. Enguany pensava que passaria el mateix,però no contava en que he millorat molt en el domini de la bici en quant a collir curves (encara que no devall els ports tan rapid com els kamikaces dels meus companys de club). La clau d aquest triatló on vaig fer top 10, va ser el sector bici.

La natació com sempre, sortint en el segon grup, els dels bons nedadors que no tenen la força dels cracks biel o miki rossello. Bici en grup, amb el meu company de entrenos de natació, en llorenç alou, molt combatiu, donant relleus, fins que mos agafa el grup del cyborg Fede Rodriguez. Aguant en el grup, es una passada rodar amb aquesta gent.




Baixam de la bici i sortim en fede i jo a 3.50...sufrim molt ell m adelanta, jo l adelant, fins que arriba, faltant 2 km, el miniño machine , anam els tres junts uns metres, els tres som M40...miniño va a 3.30 i jo me pos darrere, vamos a soñar, dic en veu alta. Aguant uns 800m a roda fins que la realitat s imposa, miniño parteix i me guanya per 8 segons. L esprint me serveix per arribar devant Fede i aconseguir la segona posició i la dècima de la general. L any passat faig fer el 30, aixi que la millora es brutal. Seguim progressant !!!


dijous, 4 de juliol del 2013

CAMPIONAT BALEARS TRI SPRINT 2013

Desprès de una llarga temporada sense actualitzar el blog, m he animat a fer la crònica del campionat de balears de triatló sprint, al Port d Andratx.

Després de un començament de temporada fent duatlons (artà, can picafort, porreres ) i un tri olimpic a Sa Colònia de Sant Jordi, que va anar molt be, tocava la prova mes important de la temporada junt amb           l' Extrememan de Menorca que serà en septembre.

Arribava en bona forma a la data del campionat. Bones sensacions als entrenaments en piscina, sense massa kilòmetres fets de bici, però amb una feina de reforçament de cuadriceps en el gimnàs com a pretemporada, i sense haver perdut en quan a velocitat de cursa a peu ( i això que casi no he fet series en prevenció de lesions ). Havia aconseguit baixar de 71.5 a 68kg i això es nota moltissim per córrer.

Avui hi som casi tots. Amb les noves equipacions feim goig. que no ho som de guapos ??? Triats Forever !!!



Fa  molta calor, feim una volteta en bici amb manolo blasco i biel i ens dona temps de nedar 10 minutets. Nervis...sobre tot per la sortida. m he de posar devant com sigui, ja que l any passat vaig estar en segona fila i no me vaig poder tirar de cap.


Quan ens donen pas per anar cap a la plataforma de sortida, tothom surt rapidament per collir lloc. Hi ha sort, me pos en primera fila i veig que tambe hi ha en biel, ivan muñoz, fidalgo i altres bons nedadors. Me pos en posició com si fos una carrera en piscina (podeu veure el meu capet a la part central de la foto, acotadet) i sona la bocina


                                                                   foto: rafa babot

mirau el video,es impresionant
https://www.facebook.com/photo.php?v=437174903048446&set=vb.100002678203852&type=2&theater

Son dues voltes a un circuit amb sortida de l aigua. Primera volta molt dura, sortida a tope per collir posicions. es fa un grupet capdavanter amb fidalgo i altres joves de la ebe i un segon grup on hi som jo i en biel.

sortim de l aigua per la rampa que pareix un rellador de formatge (més d'un company es va fer talls als peus ) i feim la segona volta

                                                                        foto rafa babot

aquesta vegada molt millor,me limit a seguir el grup i baixar pulsacions.

Surt de l aigua en duodècima posició. al pujar a la bici tenc problemes per posar els peus dins ses sabatilles i perd el grupet que havia sortit amb jo de l aigua...llàstima. Me dispòs a fer la bici tot sol, com sempre que faig aquest triatló. Vaig un rato a roda d en Oliver, però a la pujada a Sarracó no puc aguantar el ritme.



La baixada la faig molt ràpida, pedalejant a tope i acoplat,  com mai havia fet. A la segona volta me cull el grup de miniño, moriana, de la torre i el nostre jaume cirer, i me pos a roda.....si, si, ja ho haureu endivinat, fins a la pujada a s'arracó on me tornen a deixar...

tercera volta tot sol, veient com el tercer grup va retallant-me però no m agafen...la tercera pujada se va fer realment dura.

Bona transcició de bici a córrer i ja desde el primer moment veig que sufriré molt...No duc garmin i no sé a quan vaig, jo diria que molt poc a poc,  per lo malament que me sent tant de respiració com de cames:
Aixi com l'herba del jardí del veinat sempre sembla més verda, també semblava que els altres corredors, anaven mooolt més aviat.

                                                                       foto cati pons

es d'agrair els anims que rebia per part de les dones dels companys de club, de jose garijo, de pilar morlà, santi, carlos muñoz i altres, en la majoria de curses, aquets anims te fan reviscolar i augmentar el ritme...aquesta vegada no hi havia d'on estirar...


A la fi veig l'arribada i devant jo, en Gorka, un jovenet amb qui ja he coincidit altres vegades a la meta . El meu esperit competitiu es posa en modo ON i faig " EL ESPRINT" ben segur de que el passaré. El public es posa a cridar el meu nom i ell se gira, me veu i reacciona ...ens posam en paral.lel....i en el darrer metre me guanya...brutal...la gent aplaudint, uns fotografs reben el nostre entusiasme esportiu de plè....




Si no arribam a esprintar, en ramon tijeras, que venia llançat per darrere, ens hauria passat. Otra vez sera, Ramón !!!

extenuació...en biel bennassar amb qui tenia un pique, ja que jo sabia que ell es devallaria abans de la bici, pero que jo, de moment, corr un poc més aviat que ell, i el meu "objectiu" era agafar-lo corrrent, acabava d arribar i feim aquest "momento inolvidable" que na Cati, s'encarrega d'inmortalitzar...


Biel, estic molt content de que hagis tornat a reprendre els teus objectius esportius. Ja veuras com arribaràs a ser un dels millors triatletes de Balears.

Be, ja no soc campió de Balears M40, ara soc subcampió...m hauré d'acostumar, jejeje. Es un gust tenir un successor com en Miguel Miniño, gran persona i triatleta.  enhorabuena Miguel !!! I enhorabona també a Nofre Nadal, el tercer classificat, el rei dels duatlons en M40.


i.......Triats tercer millor equip de Balears !!!!!!




Conclusions...molt de nivell. he passat de fer el 15 l any passat, al 25 enguany. He millorat un minut en bici, de lo qual estic molt content, i he fet un molt bon parcial corrent encara que les sensacions fossen dolentes. En natació, es nota que la gent está millorant molt. Hem de seguir matxacant i ficar un poc mes de qualitat en els entrenaments.

resultats

http://www.elitechip.net/system/public/download/23b4267c1b5c06bc97f521744369c09d.pdf







dimecres, 12 de desembre del 2012

fi de temporada. duatló vilafranca

Després de l'aturada de 10 dies post extrememan, vaig intentar baixar de 40minuts en 10km a una cursa que es va fer a Maioris.

Tot va sortir be. amb en tito que me feia de llebre, vaig aconseguir a la fi, baixar la "mítica" barrera.



Uns dies desprér tocava el repte de baixar de 1.30 a la mitja marató de la TUI. Aquesta vegada era en Manolo Blasco el meu company de sufriment. També ho varem aconseguir.




Una passada de cursa. Ara hi ha la possibilitat de intentar millorar aquesta marca a la mitja de Sa Pobla, no se que faré, crec que puc baixar de 1.28 però estic entrenant més en natació que corrent i ja hauria d'estar fent series i seguint plans d'entrenament i ara per ara me fa molta peressa !!!

I per acabar la temporada, una prova a la qual, per raons personals, lo tenc molt de apreci. La marató combinada de Vilafranca, una cursa diferent, que com diu en jaume mas, son dues en una. una cursa de 11km corrent i una de 33km en bici.

Vaig sortir a 4.10-4.15 ja que jo no puc apretar des de el principi, m he d'anar encalentint. En Tito, Jose Lares i Nyako se m'escapen, van a menys de 4.



Poc a poc me vaig sentint millor, mes o manco al km 4 ja puc posar en marxa la màquina i pos el garmin a 3.50, començant a passar gent. Això m'anima molt,vaig collint grupets fins q arribam a boxes.

                                                       foto feta per toni babot.

En quan a la part de bici, havia decidit no jugarme el tipo. estic entrenant poc i apart, havia plogut i enterra estava tot banyat. Una vegada has tastat el terra, ja no te fa ganes tornar a caure i vaig anar molt conservador.

Vaig perdre uns 30 segons cercant la bici ja que no anaven numerades i me vaig trobar sortint de boxes amb molts dels que havia adelantat.



En Manolo Blasco me va agafar i me va proposar anar junts per fer relleus.Gracies Manolo !!! Me va ajudar molt.



En la darrera volta, en Manolo cau a terra, jo ni me don compte, i me prepar per esprintar i fogir del grupet amb el que anava.


Error !!!!! la arribada es en curva i jo no tenc la destresa suficient per collir curves a gran velocitat amb el terra banyat...


Faig un poc de ciclocross, me reincorpor a la cursa, es clar, m han passat tots els que volia deixar arrere i arrib a meta. Lo principal es que no he caigut.

He fet el 35 de la general. aquesta vegada no hi ha categoria M40. de totes maneres per a mi, els duatlons son entrenaments. No soc duatleta...en tot cas, nedador que fa triatlons, jejeje.

En resum, molt content per la cursa a peu i regulin en bici on l'any passat vaig fer 3 minuts menys.


I amb això acabam aquesta magnifica temporada en la que he he guanyat (en la meva categoria ) el campionat de balears de tri sprint i he fet tercer en mitja distancia, apart d'haver aconseguit els meus objectius en 10km i mitja marató. Poques travessies de natació, fent millor marca personal a cala blava i millorant un poquet en bici, que es lo que duc mes fluixet.

Com es presenta la temporada 2013?
De moment ni tenc neopré, aixi es que no tenc previst fer el tristar. Sera una temporada amb moltes competicions. No crec que pugui estar al nivell de l'any passat, però anirem fent. Es tracta de disfrutar.

be, vos desitj unes bones festes i que l'any que ve pogueu aconseguir els objectius esportius marcats.

SALUT !!!!!!!