Després de dos mesos sense actualitzar el blog, torn a escriure per fer la crònica del tristar 111. En aquests dos mesos nohe tengut massa coses a dir, entrenos de 3000m tres dies per setmana a la piscina, una classe de spinning i dues sortides en bici per setmana, i córrer, sa veritat es que poquet ja que arrossegava unes molèsties que afortunadament han anat fogint.
Afrontava el tristar en bon moment de forma encara que no en el millor. El meu "pico de forma" l havia tengut feia 2 setmanes, i una setmana abans del tristar me notava sobreentrenat de bici i vaig deixar-la una setmana. No se si vaig fer be, a la vista de les sensacions en carrera.
El dematí me despertava a les 6 per berenar. Surt afora i veig tot banyat, està plovent i me planteig si he de competir o no. L'aigua m'agrada adins una piscina, no damunt sa carretera...
Vaig pensar que sempre seria a temps de retirar-me i me vaig posar el neopré.
Encalentiment adins l'aigua, el fred es pot soportar, i ens preparam per la odisea
Els professionals surten uns metres devant. jo me situo per devant els de grup d edats i sona la bocina. començam a anar cap a la primera boia. Un tio me passa per damunt tan ràpid que no m'afecta. primera boia, els primers estan a uns 50m i darrere duc un grupet enganxat. els hi estic fent la feina bruta, pero no vulla afluixar, jo faig la meva carrera. Quan falten uns 20m, tots esprinten,un me passa. sortim de l'aigua
El temps de natació,13.42, el n. 12. bon començament. Als boxes ja es comença a torçar.problemes amb el neopré, no m el podia llevar, amb el dorsal, que s acaba rompent. transició de 6 minuts...tot l'aventatge de la natació, perdut...
Tot d'una que començ a pedalar, m'en don compte de que algo nova be. no tenc força ales cames. vaig be de respiració pero muscularment no hi ha manera de moure sa bici. comença el sufriment. Me van passant els corredors amb gran facilitat.
primera pujada a sant salvador. aqui ens anam creuant tots els corredors, increible veure els professionals baixar com a bales.
Devers el Km 60 me començ a trobar be i aprofit per rodar acoplat a bon ritme. ningú me passa i aconsegueix mantenir la distància amb els meus companys de club que venen darrere i que tenc com a referència.
La segona pujada a sant salvador, es moooolt feixuga. ho pas realment malament. Amb el pinyó mes gros que tenc des de abaix de tot i a 10 per hora, poc a poc vaig pujant
A la baixada cap a Porto Colom arriba lo pitjor. Es posa a ploure moltissim. fa molt de fred, Em fa molta por patinar, però no puc frenar. Me passen un parell de corredors pedalejant amb totes les seves forces i jo me deman si no tenen por de caure. Aqui es quan pens que jo no estic fet per això. No m'agrada el risc. A la piscina no te trobes en aquestes situacions...Feliçment tot acaba be, arrib a la rotonda de Porto colom, congelat i agarrotat com un pal, però arrib.
Ara arriba la part que més il.lusió me feia, la de córrer. Ho volia fer be. havia fet una càlculs d anar a 4.30-4.40 i sabia que per pulmons no seria perque estava be. El que va fallar, varen ser ses cames. Damunt sa bici, m havien donat avisos, i als 400m de començar a córrer, la part d abaix del cuàdriceps, se me va posar molt dura. No podia ni caminar. Vaig estirar i ho vaig tornar a intentar. Impossible fer els 9km que faltaven.
Em vaig ressignar sense fer un drama. Amablement en José Lares, que feia de jutge me va deixar un abric perque tremolava de fred, i poca poc em vaig dirigir cap a l'arribada per menjar algo.
esper poder participar l'any que ve, i arribar a meta. Aixòsi, vos puc dir que si plou, no m 'hi veureu...
Enhorabona al fede rodriguez, sergi Isern, Miquel Torres i Manolo Blasco que son els amics que per mi han fet un carrerón, i a tots els del meu club, felip, berto, tito, joan oliver, carles, ruben, miquel roig.
I gracies a Maria Mora i Cati Pons per les magnifiques fotos i els ànims !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada