CAMPIONAT BALEARS TRIATLÓ OLIMPIC (SA COLONIA DEST JORDI)

un poc retrassada, pero alla va la crònica i fotos del campionat de balears de triatló olimpic (1500 nedar-40 bici-10 correr), una de les proves mes importants de l any per jo.

La jornada comença a les 6 del matí, berenar fort i collir cotxe cap a sa colònia de sant jordi. Nervis, tensió, però el el cap, la frase del president del club, en miquel roig, que diu "un triat no sufreix, disfruta". Està clar que als 42 anys un ha de disfrutar del que fa. be, no ens desviem...

entrada a boxes, revisió de la bici, casc, dorsal, etc.

una vegada deixada la bici, ens posam el neopré i calentam un poc adins l aigua. Ens preparam per la sortida. a devora tenc a ivan muñoz, un crack, en pep lliteres, un altre crack. tots a primera fila per fer una bona sortida. ara, que si te poses a devant, has de començar fort perque no te passin per damunt els que venen darrere...

començ fort, poc a poc me vaig quedant sol, en duc 13 per devant. vaig un poc accelerat de respiració però als 500m, ja agaf el ritme adequat i me concentro amb el moviment dels braços. me sent cómode amb el neopré, millor de lo que esperava. Primera volta. hem de sortir de l aigua i donar la volta a una barrera, això cansa. a la segona volta molt millor. quan arrib a la vorera, pens que podria fer 1500 més. estic animat.

vaig corrensos cap a la bici, me puc llevar sense problemes el neopré (al tristar no hi havia manera).

faig una transició ràpida per a mi, tardant 1.22 segons, els bons en tarden 45. jo no se com ho fan.
en migue i en tt alonso m animen.

res mes partir amb bici, m en don compte de que fa un vent impresionant, es molt dur posar se a pedalar a tope perque duim el cansament de la natació. una recta interminable. devant tenc al Juanan, que va guanyar el campionat. va a tope.
 Vaig sol fins a la carretera que va l far. Allà sent una veu per darrere: TONI, me diu. Es en pep lliteres que m avisa de que me posi a roda. Ell va estirant un grup de 10 corredors. Van aviat però no a tope. Com a bon ciclista, en pep sap que no val la pena intentar fer una escapada quan la carretera pica cap avall.

Me pos el darrer del grup i me dispòs a sufrir. Aguant fins el far, es a dir 10km. Hi havia moments que el marcador senyalava els 50km/h. Vaig alucinant, jo amb el grup dels bons!!! només per aquets 10km,  ha valgut la pena estar aqui.

Arribam al far i la realitat s imposa. Ara hem de pujar tot el que hem baixat i els forts peguen estirada al grup que es romp, i jo torn a quedar tot sol. Quan pos el plat petit per pujar, la cadena me surt. He d aturar. Gràcies a que en felip un dia me va ensenyar a posar la cadena rapidament, en 20 segons torn a estar damunt la bici, i cap amunt. Se me fa molt dur, les cames me cremen.

Un altre grup s acosta, aquesta vegada amb gent del meu club. En Toni Oliver estirant com un campió, en Manuel amb el seu super traje vermell, i en Jaume Cirer. També un altre amic, en Llorenç gacies. Son gent amb un nivell superior al meu, però com que no vull tornar a quedar sol, he d estrenyer els dents i pedalar fort. Poc a poc m en adon de que amb un poc de sort, podré arribar amb ells a sa colònia. Me sent extrany adins el pilot, es perillós, molta gent, molt aviat. Un petit error i enterra...

Passant per Ses Salines, algo no marxa, la roda fa un renou extrany. NO POT ESSER!!!!! He tornat a foradar. El mon me cau a damunt. Me desanim totalment. perqué jo? ja vaig foradar al duatló de festival park. duc cubertes noves, bones...

Prenc rapidament una decisió. Vull acabar la competició!!! Es la roda de devant. serà rapid. Amb l assessorament d un senyor de ses salines, canvii la roda perdent uns 8 minuts. segueix cap a la colònia, tot sol. no se com vaig, me dona s'impresió de que vaig el darrer.

Arrib al poble. Deix la bici, me pos les sabatilles i tenc 10km per devant. Faig els primers km amb en toni campins, tranquil, parlant. He decidit no sufrir. Al Tristar ho vaig passar molt malament. Ara no sera aixi. Vaig a un ritme de 4.30 i me sent molt bé. respiració regular i les cames no molt tocades.

Vaig passant gent, alguns me passen a mi, en josele, en Pabloca. La gent anima molt. Sent el meu nom. Es dificil descriure la sensació que produeix veure la gent animant i cridant el  teu nom. Es com un subidón, el cansament desapareix, te invadeix una sensació de que podries fer 100km !!

Darrera volta, apretaré un poc, vaig amb un jovenet del andratx. En lloc de voltar cap a meta, m en vaig com si anás a fer una altre volta, he de tornar arrere. quin "fallo"!! recta final, un tipo ve com una moto per darrere. Me vol passar. No, no, ni hablar!!! A la fi, he acabat..... Menjar, beure, amics tots contents. Jo estaria mes content si no hagués foradat, però bé. he vist que estic mes fort del que pensava en bici, he nedat molt be i no he sufrit corrent. que mes vull???

El nostre equip, els TRIATS, hem fet tercers per equips i segons de fèmines.Pujam al podium. Increible!!

Classificació. El 57 de la general (200 participants) i el 7 de la meva categoria, de uns 20.
Temps total, 2.08 minuts.

fotos fetes per Acronem i la parella de Joan carles Pintores. Gràcies!!