voleu veure el video?
http://www.youtube.com/watch?v=9huam-ZzVqw&feature=player_embedded#at=394
Sempre que anava a córrer me feien mal els bessons, o els tendons peroneals, o qualsevol cosa, però l'adrenalina de la competició me va llevar tots els mals. Vaig anar amb un grupet de triats, en DVD, Loner, Manuel a un ritme de uns 3.55 els5km, lo qual está molt bé per jo, que estic corrent desde el dia 1 de febrer.
La transició a la bici va esser lenta, no trobava la bici, les sabates, i vaig sortir retrassat en comparació amb els que havia anat, i em vaig trobar sol a la carretera. Vaig posar plat petit per descansar un poc i vaig beure i menjar xocolata. M'anaven passant petits grupets, i no m'arribava a posar a roda. Me varen collir en Monty i en Tito, companys de club i m'ajudaren durant uns kilómetres, pero anar devora ells implicava un desgast massa gran per jo, i vaig dessistir.
Vaig fer un canvi de plat i me va sortir la cadena, lo que mes por me feia, ja que la bici nova ja m havia donat aquest problema. Quan vaig aconseguir col.locarla, me va collir un grupet amb en toni campins i un altre company que ara no record. Varem arribar fins la rotonda de Bunyola i allà vaig veure que algo no anava bé. La roda de devant desinflada.
Que faig?, la canvii? però si he dexat la bomba a casa...beneit!!!
Me vaig posar a caminar fins a una al.lota de protecció civil, que crida per radio i li diuen que no poden venir a recollir-me. Començ a caminar. En Felip me deixa una bomba i infl la roda i vaig un km amb el Cuoyot, pero es torna a desinflar...vaig a intentar canviar sa roda. Tenc tand de fred (plou) que les mans me tremolen i no puc posar la cuberta. Els desmontadors de plàstic se me rompen.
Ve la guardia civil. Ahora viene la ambulancia, me diuen. i s en van. Arriba la ambulancia. Estas bien? si, pero tengo mucho frio....i s en van. Arriba protecció civil. Te podemos llevar a ti pero no la bici. Vale, pues no subo.
I arriba el Ramón, que estava fent fotos amb la bici de passeig, i me deixa una xaqueta de xandal, lo qual probablen¡ment me va salvar, ja que els meus tremolors ja eren incontrolables. Vaig pujar al porta bultos de la bici i amb una ma arrastrant la bici, varem fer uns km. pero no acabava de anar bé- Me va deixar la seva bici per arribar i camviar-me ja que anava xop, i ell va arribar a peu.
Quan vaig arribar, hi havia poca gent, plovia molt i la entrega de premis s havia suspès per el mal temps.
Una vegada adins el cotxe, i sec, el malsòn es va acabar. Llavors torrada amb el club a ca el Manuel.
Gràcies Ramón!!!!!!!!
en ramon
el club
Animo Toni, si corres asi y lo que nadas, seguro de disfrutaras de estar delante.
ResponEliminano més te faltaba dir... no siento las piernas!!! joder tu, aixo en lloc d´un duatlo sembla la guerra!!! lo que te va pasar es una putada pero mira, te ha quedat un relat al blog superentretengut, amb intriga i desenllaç feliç. tota una aventura, nen, mireu per aquest costat!!!
ResponElimina