BLOG ESPORTIU



Aquest blog no es mes que un diari per parlar un poquet dels entrenaments que vaig fent i les competicions en les que vaig participant, amenitzat amb un parell de fotos.

dilluns, 30 de setembre de 2013

extrememan 2013


Quan dues paraules com septembre i triatló van juntes, el que ens ve al cap es EXTREMEMAN MENORCA. Es per a molts de triats la cita anual amb la mitja distància.Aquest any no hi han anat tots els companys que varen venir l'any passat, però n hi ha de nous, aixi que el nostre club va estar molt ben representat. 

Enguany hi havia dues coses que el feien diferent  a l'any passat, la opcionalitat del neopré a causa de les meduses i el canvi de circuit de córrer, incluint un tram de pujada molt llarg, que per a mi, feia més dura la cursa a peu que els anys passats. Amés no havia fet tants de kilòmetres com l any passat. 

Així mos plantam a les 6 del matí al port de Fornells, per revisar la bici, posar el menjar i escalfar un poc. Pilar ens dona "apoyo logistico " ja que just devant caseva hi ha els boxes. 

 

Jo era dels pocs que no duia neopré i sabia que me perjudicaria, Sona la bocina i no aconsegueix distanciar-me dels rivals. Un tio me passa per damunt. Pareixem sardines...A la primera boia escampa un poc i ja puc nedar amb comoditat. Intent collir uns peus i se m escapen, això de no dur el neopré es un gran error.

Girant la segona boia cap a la arribada, se me posa una piraigua ben devant i me dirigeix recte cap a Fornells, quina sort. Hi ha bastantes ones lo qual m'afavoreix i aqui es quan me començ a sentir com a peix dins l'aigua . Gràcies a les ones, la trajectòria recte i a que no he de perdre temps llevant-me el neopré, faig un temps digne, sortint el n. 20 de l'aigua, encara que lluny de la sexta posició de l'any passat. 



Comença el sector de bici, igual que l'any passat però amb més vent. La meva arma secreta eren les noves rodes de perfil, comprades expresament per aquesta competició. I vos puc dir que realment es va notar amb el crono. 



Com sempre, els bons ciclistes me comencen a passar, El Jose Guerra, Lluis García. Per devant tenc a Biel Bennasar, lluitant contra els pros. 

La part positiva es que no m'agafen el Manuel, Blasco, Lares , Babot, que jo pensava veure passar en qualsevol moment. 



Arribam a la T2, ara toca córrer. Aqui comença la pel.licula. Les animadores ens mantenen la moral a tope 



Per devant, el maquinon de Biel Bennasar, competint contra amatriain, llobet, etc. Jo començ a córrer a 4.40, bastant relaxat, guardant forces, economitzant en els moviments, beguent coca cola en cada avituallament i no forçant en les costes, ja que tenc la experiéncia de l'any passat, en que vaig fer 10km a 4.15 i la resta de la cursa caminant i corrent a més de 5.30 . Veig arribar en Babot, i en Lares, els tenc just a darrere,pens. També en Manuel del CTC, el meu rival per aconseguir  el campionat de Balears. 




En el Km 8 començ a plantejarme que hauria d'apretar un poc, perque no m'agafin els meus rivals. Aixi augment la velocitat fins posar-me a 4.20 sense deixar la tàctica de pujar suau les costes i beure als avituallaments. Al km 14 tenc una devallada i prenc un gel i pastilles de sals. . Fins al 18 tot anirà be. 



Per el circuit ens anam creuant els companys de club. Na Pilar ens anima incansablement



En el km 19, es comencen a encendre els llums d'alarma. Isquios, quadriceps, tot comença a fallar. He d'aturar a estirar. La cama dreta no respòn. Ja només falta una recta, aturar no es una opció. Tenc una cama bona, no? idò la farem servir. Esper que no ataqui ara en Manuel. 

Quan veig la estora de meta i el marcador en 4hores 37 minuts, 6 menys que l any passat, se'm posa un nu al coll, llàgrimes als ulls baix el cap i entro a meta plorant. Per sort, la Geni, la meva parella, es allà per deixarme "a shoulder to cry on " com diuen els anglesos, i aixi puc plorar sense oferir massa espectacle. 



Perqué vaig plorar ? Per a mi, aquest extrememan marca el final d'una 'epoca de la meva vida en la que he entrenat de 13 a 15 hores setmanals, i gràcies a això, he pogut obtenir grans resultats. Ara que he començat a treballar a jornada partida, serà més dificil compaginar esport, treball i familia. No es un adeu, però si un canvi de mentalitat i objectius. 

Van arribant els triats, compartim paella i rialles, El sufriment s'oblida. 


a la fi, he quedat el 39 de uns 700 participants, el 3 M40 de uns 80 i el 1 M40 balear, i per tant campió de balears de triatló de mitja distància. Un gran orgull. 


I l'equip TRIATS queda tercer de balears !!!



Els premiats




Classificació


video 



En principi aquesta entrada del blog serà la darrera. Han estat 4 anys de progresió continua. El triatló me va donar la motivació que ja no me proporcionava la natació. M hi he ficat a tope. He entrenat molt, temporades bones i dolentes, amb lesions interminables i èxits increibles per a mi. 

El triatló m ha permés conéixer i fer molts amics. Això es lo més important. 

Ara toca baixar el ritme, dedicar-me al meu fill, que està començant amb un equip de bàsquet i fer feina mati i horabaixa, com molta gent...i seguir entrenant però amb altres objectius i ritmes. Tal vegada concentrarme en el córrer, deixar un poc la natació i sortir els dissabtes a berenar en bici amb els amics. 

Gràcies als que heu anat llegint aquest blog en aquets 4 anys. Gracies al meu pare, gran seguidor del blog i ja sabeu...el secret està en entrenar... 


salut i kilòmetres




Cap comentari:

Publica un comentari